Desprès de veure Àgora...

Kalimera!!!!

Ahir vaig anar a veure Àgora i he de dir que sens dubte és una magnífica pel·lícula de gran qualitat.
El film té uns paisatges espectaculars, molt reals i meravellosos. Els personatges estan molt treballats i los històries que s'expliquen són molt verosímils.

Destacaria les grans explicacions d'astronomia i la qualitat històricament parlant de la pel·lícula. Aquest film és sens dubte antagònic al de Gladiator, en aquest la història té un paper superior a la trama argumental per això els crítics diuen que falta emoció perquè s'assembla molt més a un documental encanvi el de Gladiator és totalment el contrari, en aquest hi destaca la trama i l'emoció.

Personalment opino que és una gran producció, molt ben feta, estudiada i mil·limetrada al detall.

Yásas!!

ÀGORA

Ahir es va estrenar Àgora aquesta superproducció del director Alejandro Amenábar que narra la història d'Hipatia (Rachel Weisz) la filla del director de la biblioteca més esmentada de la història, la biblioteca d'Alexandria.

Aqui teniu algunes crítiques:

"Grandioso proyecto con resultado notable. (...) poderoso sentido visual, diálogos excelentes, personajes diseñados con complejidad, tensiones latentes. (...) estoy deseando que me atrape la emoción, pero ésta no llega." Carlos Boyero: Diario El País.

"Las buenas noticias corren a cuenta del gusto por el detalle, la cinematografía elegante, el discurso pausado (...) Las otras, las malas (...) la historia no avanza, no hay tensión (...) mucha astronomía y poca emoción." Luis Martínez: Diario El Mundo

Aquestes són les crítiques de persones especialitzades en el tema però jo tan aviat com pugui veure-la us donaré la meva pròpia crítica.

Salve!

Veni, vidi, vinci

*les crítiques pertanyen al web www.filmaffinity.com

Diccionari viatger. Destí: Grècia "Útils II"

Aqui edo

Allà eki

Sortida éxodos

Entrada ísodos

A prop condá

Lluny macría

Esquerra anisterá

Dreta dexiá

Gran megálo

Petit micro

Darrere píso

Davant brostá

Aurea Mediocrtitas
Horaci

Diccionari viatger. Destí: Grècia "Útils I"

A partir d'ara tindreu sovint una llista de paraules o expressions catalanes traduïdes al grec per tal de facilitar-vos la tasca comunicativa si teniu la sort de viatjar a Grècia o si simplement teniu curiositat per l'idioma hel·lè poder satisfer-la:

Si Ne

No Oji

Parla castellà? Miláte hispaniká?

No parlo grec Den miláo eliniká

No l'entenc Den Katalabéno

Senyor kírie

Senyora Kíria

Si us plau Parakaló

Gràcies Efgaristó

De res Tipota/parakaló

Disculpi Signómi

Bon dia Kaliméra

Bona tarda Kalispéra

Hola/Adéu Yásas

Carpe Diem

Horaci

"Lo prometido es deuda"

Kalispera!!!

Ara mateix vinc de veure la pel·lícula "Mi vida en ruinas" i us puc dir que realment és d'allò més divertida. El film és una barreja perfecte entre la cultura, l'amor, l'humor i sobretot de la recerca del "kefi". El títol sens dubte recull l'essència de la pel·lícula. A més a més tant si t'agrada l'argument com si no, no podràs deixar de mirar la pantalla perquè el paisatge és impresionant, magnànim... jo em quedo amb l'última escena on es troben els dos enamorats (no diré qui) d'esquenes mirant l'Acròpolis de nit tota enllumenada i amb la lluna plena de fons. Durant la pel·lícula s'expliquen elements de la cultura grega tant l'antiga com la moderna i es destaca sobretot aquest caràcter tan típic dels grecs de deixar que les coses passin, és a dir, de poder viure la vida, una vida que a vegades s'ens escapa perquè estem massa centrades/ts en sobreviure i no en viure-la [CARPE DIEM, Horaci].
Sens dubte la recomano.

Yásas!!!

Longum iter est per praecepta, breve et efficax per exempla
Sèneca, Epistolae
(Llarg és el camí a través dels preceptes, breu i eficaç a través dels exemples)

El retorn de la cultura hel·lena

KALIMERA!!!

Rere tot aquest temps que ens hem prés de vacances tornem amb bones notícies; un cop més la cultura hel·lena arriba als cinemes gràcies a la pel·lícula "Mi vida en ruinas" del director Donald Petrie, en aquesta producció apareix com a protagonista l'actriu canadenca d'origen grec NIA VARDALOS qui ja fa uns anys va protagonitzar "Mi gran boda griega".

El film, tot i ser una comèdia romàntica, tracta temes com la recerca del kefi esperit en grec o la preferència d'alguns turistes a les compres envers la cultura grega.
A més aquell que vagi a veure la pel·lícula podrà observar de molt a prop l'Acròpolis ja que, per primer cop, han permés que s'hi rodés.

Encara no he pogut veure-la però tan aviat com pugui us donaré la meva opinió.

YÁSAS!!!

Amor omnia vincit et nos cedamus amori
Virgili

*La fotografia està treta del web elseptimoarte.com

Premi Hèracles

Una de les mirmidones, Maria López ha participat en els premis Hèracles 2009 (els estabñes del rei Augies) guanyant una menció per el seu treball de recerca "La ginecocràcia" que tracta del poder que van exercir les dones a l'antiga Grècia. Aquest premi es suma al segon premi que va rebre a Sant Joan Despí a la categoria d'humanitats pel mateix treball.
Els premis Hèracles es va donar a la seu de la Universitat de Barcelona situada a la Plaça Universitat.

Herois Grecs

Un somni..viatjar a GRECIA !

(...)

Ociosos retornaron los dioses a su hogar,

el país de la poesía, inútiles en un mundo que,

crecido bajo su tutela,

se mantiene por su propia inercia.

Sí, retornaron al hogar, y se llevaron consigo

todo lo bello, todo lo grande,

todos los colores, todos los tonos de la vida

y sólo nos quedó la palabra sin alma.

Arrancados del curso del tiempo, flotan

a salvo en las alturas del Pindo;

lo que ha de vivir inmortal en el canto,

debe perecer en la vida.

Friedrich Schiller, "Los dioses de Grecia" Der Götter Griechenlandes (Fragment)

Homo homini lupus
Plaute

Mirmidona admesa als Premis Heracles.

Ho ha aconseguit! despres de molt esforç i molts nervis,una de les membres de les mirmidones ha sigut admesa al premi Heracle :)
Ha guanyat el segon premi dels treballs de recerca de Sant Joan Despí.
I estem a la espera del verecicte d'aquest concurs.
El proper dimecres a les 12 h a l'auditori Miquel Marti i Pol de Sant Joan Despí fara una breu presentació sobre el seu premi.( La ginecocracia)
Enhorabona Maria i molts anims !

ἄγιος Γεώργιος

Just fa un any que les mirmidones existeixen, ja que va ser gràcies als Jocs Florals per Sant Jordi que es van celebrar al IES Francesc Ferrer i Guàrdia que varem decidir anormenar-nos així. Per això farem aquesta entrada dedicada a la història del Sant Jordi grec.

Historiadors laics consideren que la història té arrels més antigues que les cristianes. En Capadòcia, com una de les primeres regions en adoptar al sant, pot ser que hi hagi hagut una adopció d'elements pagans. Un candidat a predecessor de Sant Jordi és el déu Sabaci, pare celestial dels frigis, conegut com Sabazius pels romans. Evidentment, la seva imatge a cavall arrossegant a una serp, és l'origen de la famosa imatge de Sant Jordi sobre un cavall blanc.

D'altra banda, la història de Sant Jordi i el drac té molts elements comuns amb l'antic mite grec de la princesa etíop Andromeda i el seu salvador i posterior espòs Perseu, vencedor de la gorgona Medusa. En ambdós casos hi ha un drac / gorgona amb la seva decapitacó, una princesa i una recompensa, en un cas de matrimoni, en l'altre la conversió de la ciutat.

Origen de les "Mirmidones"

Els mirmidons eren un antic poble de la mitologia grega situat a Tesàlia de l'illa d'Egina. A la guerra de Troia van lluitar sota les ordres d'Aquil·les. Hi ha dues versions de l'origen del nom:
- Eren descendents del rei Mirmides, fill de Ftiótide, que descendia de Zeus i d'una princesa anomenada Eurymedousa. Per enamorar a la princesa, Zeus, es va convertir en una formiga.
- Hera va enviar una pesta a l'illa d'Egina, que va acabar amb tots els habitants, perquè Zeus estava enamorat d'Egina (dona que va donar nom a l'illa). Eaco, va demanar a Zeus mirant una filera de formigues, que les transformés en persones per habitar l'illa.

Segons Estrabó, als mirmidons se'ls va donar aquest nom (formigues) per poder llaurar els camps, havien de retirar moltes pedres formant llargues cadenes humanes, com fan les formigues.


I nosaltres ens fem dir Mirmidones, perquè vam utilitzar-lo com a pseudónim, després d'haver llegit l'Ilíada, als jocs florals de l'institut el darrer any.