Kalispera!!!
Ara mateix vinc de veure la pel·lícula "Mi vida en ruinas" i us puc dir que realment és d'allò més divertida. El film és una barreja perfecte entre la cultura, l'amor, l'humor i sobretot de la recerca del "kefi". El títol sens dubte recull l'essència de la pel·lícula. A més a més tant si t'agrada l'argument com si no, no podràs deixar de mirar la pantalla perquè el paisatge és impresionant, magnànim... jo em quedo amb l'última escena on es troben els dos enamorats (no diré qui) d'esquenes mirant l'Acròpolis de nit tota enllumenada i amb la lluna plena de fons. Durant la pel·lícula s'expliquen elements de la cultura grega tant l'antiga com la moderna i es destaca sobretot aquest caràcter tan típic dels grecs de deixar que les coses passin, és a dir, de poder viure la vida, una vida que a vegades s'ens escapa perquè estem massa centrades/ts en sobreviure i no en viure-la [CARPE DIEM, Horaci].
Sens dubte la recomano.
Yásas!!!
Longum iter est per praecepta, breve et efficax per exempla
Sèneca, Epistolae
(Llarg és el camí a través dels preceptes, breu i eficaç a través dels exemples)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada